Pàgina:Contes (1907).djvu/86

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tament triomfaria les dugues altres vegades.
 L'endemà havia de tornar a fer-se la prova. A la nit va passar lo mateix que l dia abans. Quan en Joan va estar adormit, el seu company va volar vers la princesa. Va bastonejar-la molt més que la primera vegada, perquè havia agafat dos bastons en lloc d'un. Ningú va veure-l i va sentir-ho tot. La princesa tenia de pensar amb els seus guants.
 Va explicar-ho an en Joan, sempre com un somni. En Joan va poder-ho endevinar també aquesta vegada, i tot el castell estava ple de joia. Tota la cort saltava d'alegria, com havia fet el rei la primera vegada. Però la princesa estava sobre un canapè i no volia dir cap paraula.
 Faltava la tercera prova. Si en Joan l'endevinava, tindria la mà de l'hermosa princesa i heredaria tot el reialme a la mort del rei; si s'equivocava, perdria la vida i el bruixot devoraria ls seus hermosos ulls blaus.
 A la nit en Joan va ficar-se al llit, i,