Pàgina:Contes (1907).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Semblava un gran cigne negre d'ulls llampegants. Quan va reaparèixer per segona vegada a la superficie, el cigne era blanc, excepció feta d'un anell negre que tenia en el coll.
 En Joan va endreçar una oració a Déu, i, quan la princesa fou tirada a l'aigua per tercera vegada, va transformar-se immediatament en la noia més encantadora. Era més hermosa que abans i va donar les gracies amb les llàgrimes als ulls.
 L'endemà al matí l vell rei va entrar amb tota la cort, i tot el dia va passar en visites i felicitacions.
 L'ultim que va comparèixer fou el company den Joan. Duia l bastó a la mà i el sac de viatge a l'esquena. En Joan va abraçar-lo repetides vegades i va pregar-lo que s quedés.
 — T'ho suplico, — li deia en Joan. — Jo t dec tota la meva felicitat.
 Però l company va moure l cap i va dir amb veu dolça i tendra:
 — No. El meu temps ha finit. No més he fet que pagar un deute. Te recordes