Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/102

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

aviat les convertia en el metall que li havia donat el nom. Podia dirse d'ell que, com el rei de la faula, tot quant tocava al seu dit inmediatament devenia or, y or acunyat. Y quant el Sr. Munt d'Or hagué devingut tant ric, tant ric que li haurien calgut cent anys pera comptar sa fortuna, se recordá de sa vall natal y resolgué tornarhi y anar a acabar els seus dies allí ont havia nascut. Ab aquest objecte hi enviá d'avençada un hábil arquitecte pera que hi bastís un palau digne de sojornar a un home de tant inmensa fortuna.
 Com abans havem dit, per la vall havien corregut veus de que el senyor Munt d'Or era segurament el profetisat personatge de tant temps esperat y predit y que el seu rostre era d'una perfecta y innegable semblança ab la Gran Cara de Pedra. La gent encara doná mes crédit an aquestes veus, quan vejé aixecarse com per encís un esplendit edifici en el lloc devastat de l'antigua granja enrunada del seu