Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/145

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
V

ERS la fi del derrer segle vivia un home de ciencia, una eminencia en totes les branques de la filosofia natural que, poc abans de la epoca en que comença aquesta narració, havia fet una experiencia sobre una afinitat moral un xic mes agradosa que l'afinitat química. Un dia deixá el seu laboratori en mans del seu ajudant, se rentá la cara coverta del fum de les fornals, se rentá els dits de tota senyal d'acids y reactius, y, en un mot, persuadí a una dòna encantadora d'unirse ab ell per tota la vida.