Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/157

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

perfecta. Pygmalió, al sentir el primer sospir de Galatea, no sentí pas una felicitat igual a la que m'espera.

— Així, doncs, és cosa resolta, digué Georgina, somrient afablement; no'm planyeu Aylimer, aduc aquesta taca hagués de refugiarse en el meu cor mateix.

El seu marit la remerciá ab una besada.

L'endemà, Aylimer explicá a la seva dòna el metode que volia seguir, sense amagarli res dels delicats experiments y de la vigilancia exquisida que reclamava la projectada operació.

Durant tot el temps de l'experiment y ab el fi d'assegurarse l'éxit, Georgina havia d'abandonarse al mes absolut repós. Se tancaren abdós en una vasta estança ont hi havia el laboratori, teatre dels bells descobriments que durant sa estudiosa jovenesa havien fet guanyar al savi quimic l'admiració del mon científic. Allí era ont, abocat avidament damunt dels seus llibres,