Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/159

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

met conservar y adobar, peró mai crear.

Aylimer posña mans a l'obra, no impulsat ara per esperances quimériques, sino pera consagrarse a experiencies purament fisiológiques que'l guiessin en l'operació a que havía de sotmetre la seva dòna.

Georgina estava tota glaçada y tremolosa quan passá la porta del laboratori. El seu marit s'esforçá en somriure quan la vegé; mes l'impressioná tant la rojor de la taca, ressaltant en mitj de la galta intensament pálida, que no pogué retenir un moviment instintiu de repulsió. Georgina's desmaiá.

— Aminadab! Aminadabl cridá Aylimer, donant violents cops de peu en terra.

A la veu imperativa del savi se vegé sortir d'un recó de l'estança un home de baixa talla, de formes atlétiques, els cabells del qual, incultes y esbullats, enquadraven una cara recremada pel foc de les fornals. Aquest gnom era de llarg