ranta, ont els seus dies millors s'havien consumit en abstractes estudis, un sojorn delitós digne d'estotjar una dòna adorada. Magnífics tapits d'un gust exquisit amagaven sota llurs plecs la nuesa dels murs, y Georgina se creia transportada a un misterios palau, inaccesible als mortals. Pera afirmar encara mes aquesta illusió, Aylimer havia suprimit la llum exterior perjudicial a les seves experiencies y l'havia substituida ab la dolça claror de moltes llanties d'alabastre plenes d'un oli perfumat. S'havia agenollat vora de Georgina y l'observava ab fonda atenció, mes sense inquietut, ple de confiança en l'infalibilitat del seu saver.
— Ont soc? Ah ja ho recordo, digué ella portant instintivament la má la galta.
— No tinguis por de res, Georgina, y no te'n vagis del meu costat, car al present me felicito de aquesta imperfecció teva que'm permet guanyar un nou triomf.
