a les seves fornals, y Georgina, l'oia donar ordres a Aminadab, la veu del qual, ruda y rogallada, semblava mes aviat un gruny de animal que un só eixit de boca humana. Aprás d'una absencia de algunes hores, el quimic torná a la vora de la seva dona, y pera distréurela li feu passar revista a totes les curiositats del seu laboratori. Entre altres coses li ensenyá un frasquet plé d'un perfum deliciós, y n'espargí per la cambra algunes gotes, que impregnaren tot l'aire de sentors suavissimes.
— Y aixó que és? demaná Georgina signant un globet de cristall que contenia un licor transparent, groc com l'or: sens dubte és el famós elixir de llarga vida?
— Si y no, contesta Aylimer somrient; pot esser, segons com, l'elixir de l'immortalitat, car aquest liquid és la mes subtil de les metzines; una sola gota pot reanimar un moribond; cinc o sis el matarien a l'acte. Fins respirarlo tant sols en certes condicions,
