Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/172

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

mot, el llibre mes descoratjant que un hom hagués mai escrit; s'hi sentien a cada pas la feblesa y els defalliments de l'humanitat; era un conjunt de tristes confessions, en les quals molts homes de geni, y dels mes grans d'entre ells, haurien pogut reconeixer llur propri retrat.

Aquestes reflexions afectaren a Georgina tant fondament que deixá caure la seva cara damunt del llibre obert y arrencá un gran plor. Son marit la sorprengué en aquest estat.

— Aqui tens el resultat d'haver llegit llibres de bruixeria, digué somrient pera amagar sa torbació. En aquest llibre, cara Georgina, hi han págines que ni jo mateix puc llegir sense una gran tensió d'esperit, y temo que llur contingut, ben lluny d'esser pera tú de una lectura instructiva, no sigui una font d'inquietuts.

— No pot fer altra cosa, amic meu, sino ferte mes car a mon ánima.