m'oferirán una excellenta ocasió de poder abandonarme a una intima y quotidiana contemplació de la natura.
Aquell dia ni el doctor ni sa filla se deixaren veure, y Giovanni se demanava interiorment quina singularitat havia pogut ell trobar en aquells dos personatges que en tant gran manera havien torbat son esperit; y ple d'una gran ansietat, començá a escorcollar el jardí ab ulls escrutadors.
Mes tard aná a visitar al senyor Baglioni, professor de Medecina de l'Universitat de Padua, fisioleg eminent; pera fer sa coneixensa s'havia proveit de lletres de recomenació. El professor era un home de mitja etat, d'un natural alegre y d'un caracter quasi jovial. Pregá al jove estudiant que restés a dinar, y es mostrá, mal que fos un savi, amable y esperitual, sobre tot aprés d'haver buidat dues o tres copes del perfumat y excitant ví de Toscana.
Durant el curs del dinar, Gio-
