periencies. En quant a sa filla, jo tindré l'ull sobre ella. Potser, savi Rappaccíni desbarataré els vostres projectes en el moment en que menys hi pensareu.
Mentrestant, Giovanni, aprés d'haver pres per carrers tortuosos pera despistar a Baglioni, havia arribat a la porta de casa seva. Trucá y la vella Lisabetta vingué a obrirli tota somrient ab un aire misteriós, com pera atraure la seva atenció; peró fou debades, car la exaltació del jove s'havia convertit en una postració moral, y no semblava adonarse de les mirades intencionades que li adreçava la vella.
— Senyor, digué a la fi aquesta ab veu baixa, estirantlo per la mániga. Senyor, repetí ab un somriure que volia esser amable y que la feia semblar a una gargola grotesca de l'Etat Mitjana, escolteume, senyor: aquesta vella porta corcada és una entrada secreta que dona accés al jardí.
— Que dieu? exclamá Giovanni
