Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/36

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

y jo havem estat fent; Peony t'ho podrá dir igual que jo.
 — Si mamà, asseverà Peony ab una gran gravetat, es la nena de neu. Eh que es bonica? Pero la seva mà es mes freda, mamà!
 Mentres la bona senyora no sabia que pensar ni que fer, la porta del carrer s'obrì y el pare de Violeta y de Peony entrá en el jardì tot embolicat en un abric de pells, el cap cobert ab un casquet forrat enfonzat fins les orelles y les mans abrigades ab guants groixuts. Mister Lindsey era un home de mitja edat; els seus ulls brillant en una cara colrada pels vents glacials y les gebrades, com si portessin ensemps la penosa atenciò de la tasca feta durant el dia y la delectaciò de tornar a la seva llar, tenien una expressió de fadiga y ensemps de delectació. Aquests ulls seus espurnejaren de joia a la vista de sa muller y de sos fills; pero nò poguè estarse de llençar una exclamació de sorpresa al trovarse ab tota la familia a l'aire lliure, en un