Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/38

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

l'indret ont els seus nens havien fet la figura de neu. Quina fou la seva sorpresa al adonarse que en aquell lloc no restava el mes petit rastre d'aquella obra, cap figura, cap munt de neu, res, res absolutament fora de les diminutes petjades dels seus infants impreses en la neu tot al voltant d'un espai buit!
 — Quina cosa mes extranya! exclamà.
 — Que te d'estrany això, mamà? diguè Violeta. Papà, no ho veus encara'l que ha passat? Aquesta nena es la nostra figura de neu, que Peony y jo havem feta perque necessitavem un altre company de joc. No es això, Peony?
 — Si, papà, confirmà Peony. Es la nostra germaneta de neu. Y que es ben bufona. Pero m'ha fet un petò tant fret.
 — Bah, quines coses mes absurdes esteu dient, cridà llur excelent y honorable papà, el qual, com havem ja avensat, tenia un sistema excessivament basat en el sentit