Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/50

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Aquesta solament li pogué respondre que havent tornat a entrar en el salonet cridada per les veus excitades de Violeta y de Peony, no hi trovà rastre de la nena blanca, si es que no'n fossin les derreres despulles uns munts de neu que mentres ella els estava mirant se fongueren completament sobre'l paviment de l'habitació.
 — Mira aquí tot el que ha restat d'aquella criatura, afegí ella signant ab el dit un toll d'aigua al devant mateix de l'estufa.
 — Sí, papá, digué Violeta llençantli una mirada de reconvenció al travers de ses llagrimes, això es tot quant ha quedat de la nostra germaneta de neu.
 — Papá dolent, cridà a son torn Peony ab un violent cop de peu en terray (jo'm sento avergonyit de dirho) menaçant ab el seu petit puny clos al bon home del seu pare. Ja t'ho haviem dit qué passaria. Per qué l'has tingut de fer entrar aquí?
 Y l'estufa de Heidelberg al tra-