no sap realment que es lo més admirable en ell.
— Alguna exageració hi deu haver en tot aixó, digué Elinor que havia escoltat aquell panegíric ab femenina curiositat.
— De cap manera, jo us ho pac assegurar, replicá son promés; la veritat es que hi ha en aquesta persona quelcom encara més extraordinari; y es el dó d'identificarse talment ab l'esprit de cada fisonomia, que'ls seus models creuen trovarse al davant d'un mirall quan contemplen llur retrat. Peró aixó no es encara lo més meravellós.
— Ah! si posseeix facultats encara més extraordinaries que les que haveu contades, alegí rient Elinor, Boston corra el perill d'esser un lloc poc segur pera aquesta persona. Ja fora un bruixot y no un pintor.
— Çó que esteu dient, replicá el jove, es més seriós del que us penseu, car ell reprodueix, segons certes veus, no solament els trets de
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/58
Aquesta pàgina ha estat revisada.
