Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que solen animar el rostre d'una noia a punt d'unirse ab l'elegit del seu cor.
 — Aquesta mirada, se digué Elinor, no es extrany que l'hagi esglaiat si expresava'l que penso alguna vegada. Jo sé, per mi mateixa, el que hi pot haver d'esglaiador en aquesta mirada. Peró era una cosa purament imaginaria; el meu pensament ja es molt lluny en aquest instant, y res he vist que pogués relacionarse ab ell. Ho hauré somniat. Y's posá a brodar un plastró que pensava posarse el dia que li farien el retrat.
 El pintor del qual acabem de parlar no era cap d'aquells artistes que en temps antics esmicolaven ells mateixos les primeres materies de les quals extreien els colors y fabricaven llurs pinzells ab el pel de les besties selvatgines. Pot ser que, si ell hagués pogut lliurement triar el seu destí, haguera optat nàixer en aquesta escola primitiva que no conegué mestres y els adeptes de la qual podien fa-