Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/70

fisonomía d'una persona, si la pinta en una qualsevulga actitut ó situació, el retrat devé profètic. Ho creieu aixó?
 — Jo? exclamá Elinor somrient excépticament, pot-ser si que posseeix realment un poder sobrenatural, pero te un aspecte tant afable y benevolent que no puc creure que'n faci un mal ús.
 El pintor, cosa singular, volgué començar a l'hora els dos retrats, pretenent que'ls dos visatges se feien valer mutualmente. Així, doncs, treballava ara en l'un, ara en l'altre, deixant el de Walter pera tornar al d'Elinor y recíprocament. Ja començaven á destacarse netament damunt la tela les fisonomíes dels dos enamorats, y, modelats en clar sobre un fons obscur, semblaven una imatge reflectida en un mirall. Mes cal fer constar que si la semblança prometía esser perfecta, l'expressió, en cambi de llur fisonomía no'ls acabava de satisfer, car la trovaven mes vaga que la dels altres retrats