humanes, aquesta tant general que'ns mou á fernos pintar, es potser de totes la mes viva. A que's podría deure? Els miralls, les boles polimentades metalls, l'aigua dormida, o qualsevulga altra superficie reflectriu no'ns presenten a cada instant, la nostra propria imatge; y ab tot y aixó ab prou feines ens dignem llençar una ullada a totes aquestes coses. Y es que aquesta indiferencia prové solament de la curta durada d'aquestes aparicions; y'l misteriós interés que'ns mou a encisarnos davant de la nostra imatge te estreta relació ab l'idea d'una quasi inmortalitat que hi referim. Ni Walter, ni Elinor, estaven lliures d'un sentiment tant humá; y així es que arrivaren ab exacta puntualitat á l'hora indicada al taller del pintor pera fruir finalment d'aquesta imatge que havíen de transmetre á la posteritat.
Tantost arrivats, llur primera mirada se fixá en les dues pintures penjades de la paret mes allunyada
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/72
Aquesta pàgina ha estat revisada.
