Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/88

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

infós en el seu rostre; sos ulls anaren gradualment inflamantse, mentres Elinor ab un esglai creixent, mirava l'expressió de furor selvatge que brollava de son visatge En aquell moment els dos retrats semblaven el fidel réflexe dels dos actors del drama.
 — El nostre destí se compleix, cridá Walter ab veu rogallosa. Mor!
 Y, mentres ab una má agafava violentament la seva dòna mitj morta de por, ab l'altra armada d'un ganivet provava de ferirla en mitj del cor. En aquest instant suprem l'artista regonegué la terrible escena esboçada en el seu album.
 — Atúrat, insensat! cridá llençantse entre mitj d'ells, com si hagués volgut contrariar els cops del destí.
 — Com? mormorá Walter sobtadament caigut en un trist abatiment, el destí pot revocar sos propris decrets?
 — Oh dòna malhaurada, digué