Saro.
|
Pues sapia , Señor Dotor,
que moltisims dies ans
de haber de vindre á Valensia,
ya me habien dut allá
moltes llistes, y una de elles
un Señorón á caball
vingué buscant á D. Saro;
en ma casa es va ficar,
preguntantme si yo era
el elegido vocal.
Yo li responguí que sí,
y correns em da la má,
fentme sent mil cortesíes.
¡Qui no es tenia de unflar
al mirar tantos obsequios!
Es varen arrematar
todos aquellos cumplidos
en que habia de votar
als que em donaba en la llista,
y de camí em preguntá:
¿ pero usted ya tendrá otras?
Yo li vach dir , un millar.
¿Me permite usted las lea?
em va dir en humildad.
Mes yo com no tinc segona,
y duc el cor en les mans,
li doní totes les llistes.
Santísima Trinitat
y quin estropisi feu
aquella boca infernal!
Al pas que anaba llechint
sensenia com un llamp.
|