Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/5

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


PRIMERA CONVERSASIO

Entre Saro Perrengue, carreter de Godella, y el Dotor Cudol,
abogat de Valensia, sobre haber churat el Rey
la Constitusió.


Saro. Alabado sea Cristo.
Dotor. Per sempre siga alabat.

¡Qué es asó Saro Perrengue!
¿Aon dimonis tas ficat
que tant de temps no ta vist?

Saro. Aon vol vosté que hacha estat,

sis añs en lo purgatori,
sempre patint y rabiant.

Dot. Todos hemos padecido.
Saro. Com está ben engañat!

no todos han padecido.
son molts els que han disfrutat
sis anys de gloria y plaer;
ya chent de tan mala sanch,
que funden la sehua dicha
cuant rabien sos semechants

Dot. Pero ya ha aplegat lo temps

que la roda volta ha dat,
y els que anaben per damunt,
ara els veem per aball;
los presos se han puesto libres,
els lliures encarselats,
están muts els que parlaben,
y els muts ya poden parlar,
els que anaben cabisbajos,
van ara en lo cap en alt,
los que con erguida frente
nos tenien sofocats,
ara pareyxen novisis;
que els ulls no gosen alsar.

Saro. Ells tenien vint y dos,

y com rey sels ha chirat,
han perdut el trentahu.

Dot. Y si tornen á chuar?
Saro. No chuarán en nosatros,

si no van á Tetuan,
á agarrarse en los monots,
así no es divertirán.

Dot. No ho cregues, Saro, Nosatros

els agarrarém agasajo,
y els convidarém á pau,
pera que es vecha en un tot,
la diferencia que ya
del soberbio despotismo,
y negra arbitrariedad,
á la justicia y razón
que un Código sabio da.
Quin eyxemple! pasma al mon
lo que el de Almodovar fa.
¡Qui sinse llagrimes mira
la heroica caritat,
el prosedir nobilísim,
tan altament perdonant
els agrabis, les inchuries,
la persecusió y treballs
que li han fet patir al pobre
en un calabós ficat!
Pero hagamos aqui punto,
que si la pluma se va,
carrerá tal vez sobrado.
Lo que importa es imitar
el heroisme del Gefe.