|
|
dins les cuines en les dònes
que estar alli treballant
uns asuntes dia y nit
tan grans y transcendentals.
Molts que parlen, si estiguren
ficats entre tals pardals,
estarien morro en tèrra
ouint no mes y callant.
No tingues escrúpol, Saro,
tampòc en la octava part.
En la nona, finalment,
criticarem molt fundats
lansia que tenen molts tontos
en voler ser empleats
perque per la mare patria
diuen patiren treballs.
Qui pera pagar no té,
diuen que el Rey el fa franc;
¿Cóm pòt mantindre la Patria
tal multitut de empleats?
Si en este sistema nòu
es lleven els gasta pans,
y els sánganos de colmena,
¿y estos volen agoviar
y aflichir mes al perdut
y posarli nòus dogals?
Si els servils tenen empleos,
això ya es atre cantar,
en puesto de ells que es coloquen
els perseguits per lleals,
pero es menester molt tiento,
molta prudènsia y espay
pera abrihuarse estes taches,
no per mala voluntat
y per un capricho de òdi
sha de llevar el menchar
á una pòbra familia,
que tal volta sentenars
están rechentant lempleo
tots los seus antipasats;
si es servil que vacha fòra,
si no, sel té de amparar.
¿Pero asò qui ha de arreglaro?
un cualsevol? ¡Bueno va!
El Gobèrn, que está á la mira
be sap con hua de arreglar.
Tot lo que ham parlat, Perrengue.
asi ho tens ben explicat,
no encontre motiu de escrupol,
ni crec que lencontrarás,
perque si á parlar torném
parlaré com ha parlat.
|
