per tota sa terra tro a Murcia: quels crestians eren venguts en aquell lloch per donar dan a paganisme. E mana que tots fossen a Valencia a dia cert, a cavall e a peu.
Mentre que totes les gents del regne de Valencia e de Murcia foren ajustades a Valencia per anar en aquell puig hon los crestians staven en stablida, sdevench se que, en aquella nit hun crestian scapas de la preso de Valencia, qui era catiu e ana's en al puig hon los crestians staven, e fo aqui ans de miga nit. E com fo aqui prop de la barbacana, les guaytes lo sentiren e anaren per ell; e prengueren lo; e demanaren li quin hom era. Ell dix que era crestian que era scapat de la preso de Valencia. E aquells amenaren lo devant En Bernat Guillem d'Entença e devant En Guillem de Aguilo. E demanaren li quines novelles sabia.
«Senyors, dix ell, yo us dire quals. Lo rey de Valencia havia fets ajustar tots los Serrayns del regne de Murcia e de Valencia; e al mati seran tots aci, que us cuyden pendre sens contrast».
E quant los cavallers e les gents qui eren en la stablida oyren aço, ajustaren se tots e tengueren consell sobre aço. En Guillem d'Entença parla e dix que cascuns digues ço que mils li paregues a profit d'ells e a honor del rey. Si que n'i hac altres que digueren, que seria bo que desemparassen lo puig e que s'en anassen. Sobre aço respos En Guillem d'Aguilo.
«Senyors, dix ell, nos som aci venguts a honor de Deu e de Nostra Dona santa Maria, e per tal quel seu nom hic sia exaltat el seu sant sacrifici hic sia feyt, e aquesta gent menyscrehent sia destroida e confusa, ells e llurs mafometiques, e nos, qui som pocha gent, hi salvem les animes. Empero nos serem mes que ells, que Deus sera ab nos, e axi sobrar los hem. E axi, cascu stiga ab bon cor e ab ferm, que hanch la senyera de Arago no torna atras, ne fara aquesta; que molt mes val morir ab honor que viure ab desonor. Que si morim les animes nostres iran a Deu; e si vivim ab desonor, les animes e els cossos havriem perduts».
Apres parla En Bernat Guillem d'Entença e dix:
«Senyors, ço que En Guillem de Aguilo vos ha dit son paraules de gran veritat e de gran seny e de gran noblea; e cascu deu les metre en son cor. Be es ver que nos som aci pocha
