Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/105

ciutat, e anaren s'en, los huns per terra, los altres per mar, en naus e en lenys que noliejaren de Barcelona e d'altres lochs.
 Quant los paoncells els almugavers saberen quels Serrayns s'en anaven en terra de Murcia e de Granada, passaren en les partides de Alacant e en les partides de Villena, e foren als passos; e aqui cativaren ne molts, en occiren, els tolgueren gran arnes e gran tresor.
 Lo noble rey En Jaume entra en la ciutat ab totes ses osts; e aço fo a 28 dies de setembre, en lo any de Nostre Seyor 1238.
 E quant fo albergat en la ciutat, lo rey la hac molt ben stablida, e mes mans a cavalcar ab cavallers e servents; e combateren castells e viles, e prengueren fortalees e castells de roca, tro en la vall de Alfandech; e de Margena tro en Albayda; e de Albayda tro a Alcoy. E combateren la vila de Muntesa; e reteren se a ell, e lexals star. Puix ana assetjar lo castell de Xativa, que al mon no han tan fort ne tan real. E son dos castells en huna montanya; e la montanya es tan fort que hom no y pot muntar, sino per hun lloch que guardarien vint homens a peu a deu milia; e es molt clos de forts murs ed e forts torres. E era molt be stablit de cavallers e de servents e de moltes armes; e havien que menjar a tres anys; e ha una font al castell quils bastava a beure, ells e llurs cavalls, mentre obs n'han.
 Quant lo rey En Jaume hac stat al setge de aquell castell gran temps, veu que no y podia als fer ne y podia haver poder, quel castell era molt fort; pensas, axi com a hom savi, que pus per força no hi podia res acabar, que blandent e ab maestria si y poria acabar res. E trames sos missatgers al senyor del castell, que ell volia parlar ab ell; mas es assaber que en aquell castell havia dos senyors qui eren germans; e tenia la hun germa la hun castell, e l'altre germa l'altre castell. E lo rey trames missatge a la hun dels germans qui era senyor del castell major; e vench ab lo rey parlar en la ost. E aparech li be que fos hom honrat, que ell vench cavalcant en hun cavall molt bell; e la sella e el pitral era obrat ab fulla d'aur, el fre e les regnes de seda ab platons de argent e ab obra entretallada, e pedres e ab perles encastrades. E fo vestit de scarlata ab fresadures d'aur. E no aportava nengunes armes, sino una spasa pendent en son coll, molt richa e ab molt rich guarniment. E