El comte Carlos trames li missatgers a Tunis, por ço com era son cosin germa: que li prestas aquell tresor que era en Genova seu, por ço com lo havia gran mester. E N'Anrich dix li: que be li playa; que ço que ell hagues, que ho prengues, a sa honor e a son servir. Sobre aço los missatgers s'en tornaren al comte Carles, e portaren cartes a aquells qui tenien aquell tresor en Genova, quel livrassen al comte Carles, e tantost fon li llivrat. E ab aquest tresor asoldada cavallers a Roma, por terra; e ell vench s'en por mar en galeres; si que, quant fo a la font de Roma, exi a terra ab molt gran ventura, por ço com era molt gran vent e molta mar.
Com lo comte Carles ab tota sa ost s'en vench al pont de Xipre.
uant fo a Roma, aparellas ab tota sa cavalleria e an s'en vers la terra del principat e de Pulla; e vench s'en al pont de Xipre, qui es a l'entrant de la Terra de Llavor. E quant foren aqui stats, foren be quatre milia cavallers entre Picarts, e Francesos, e Flamenchs, e Romans, e Campenes.
Com lo rey Manfre tench consell ab sos barons.
o rey Manfre sabe novelles quel comte Carles venia sobre sa terra, e trames missatgers als comtes e als barons de sa terra. E quant foren venguts demanals de consell.
«Barons, dix lo rey, lo comte Carles ve sobre ma terra, e vostra que es; e axi hi havets bona part com yo. Per que volria, si vosaltres ho volets m'hi consellats: o que stablissem
