Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/118

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL LXI

Aparellament de la gran batalla que fon entre Corali, nebot del rey Manfre, e Carles.



Q

uant los Romans saberen que Corali era vengut en Pisa, foren molt alegres, e aquells de Romania e de tota la encontrada e de tota Toscana, per ço com eren molt despagats e agreujats de la senyoria de Carles; e trameseren missatge a Corali, que vengues ardidament, que ells lo metrien en Roma e li valrien contra Carles. Quant Corali hac hagut missatge dels Romans, fo molt alegre, ell e lo comu de Pisa que li feya tota la messio; e aparellaren se molt honradament, tota la cavalleria de Pisa e de Toscana, el comte Galvay qui fogi de la batalla del rey Manfre, ab son fill que s'en era vengut en Pisa; e partiren de aqui ab tota la ost de Corali, e anaren s'en en Roma. E aqui reberen lo ab gran honor, e N'Anrich de Castella sobre tots, qui era en Roma ab trecents cavallers spanyols.

 «Senyor, dix N'Anrich, be siats vengut vos ab tota vostra companya. Cert, molt son alegre de la vostra venguda. E havem tuyt en volentat queus valrem ab tot nostre poder contra Carles. E pensem de enantar e de anar al pus tost que puxam, que ja no trobarem que en camp nos gos star; e si ho fach, hanch no ves tanta de sanch scampar. Que la major partida de ses gents son ribauts e avols gents; e la gent de Pulla e de Cecilia quel amen molt poch; e amaran mes la nostra partida que la sua».
 Atresi li vingueren molts homens de Roma, que li digueren que li valdrien de llur poder e quel seguirien a la batalla.