e los altres descavalcaven per llevar l'arnes dels morts; e nos cuydaven que haguayt hi hagues, ans se pensaven que Carles fos stat en aquella batalla e que fos mort.
Ab tant Carles, qui era detras lo puig ab trecents homens a cavall, munta al puig per veure de la ost quen era esdevengut. E veu que la sua ost era perduda, e que Corali era al camp, e que eren tots scampats e descavalcats, e que llevaven lo camp. Dix a sos cavallers: «Barons, firam en ells ardidament, que tots son nostres; que ells son desbaratats e nos guarden de nos. E abans que sien aparellats, havrem los tots desconfits e morts». E donchs Carles exi de tras lo puig ab sa gent e ab ses senyeres esteses. E comença a ferir en la ost de Corali; e trobals a peu e scampats. E ells quis pensaven que fossen major gent que no eren, desbarataren se e fogiren. E Corali ab be cinchcents cavallers fogi vers Roma. E Anrich de Castella, qui veu que tota sa gent se desbaratava fogi e me se en una abadia de monges; e aquells llivraren lo. E Carles pres lo, e mes lo en hun castell molt fort qui ha nom Canosa; e aqui tench lo pres, e feu lo ben ferrar e molt be guardar.
De la preso de Corali e de sos companyons e de la sentencia qu'eu en Napols, de mort a tots.
uant Corali se fo lunyat be cinch llegues de aquell loch hon la batalla fo stada, ab lo fill del duch d'Estalrich e ab lo comte Galvay, e la nit fon venguda, Corali demana de consell al comte Galvay si tornarien en Roma o que farien, «Senyor, dix lo comte Galvay, si nos tornam en Roma nens aturam en stes parts, o serem morts o presos. Que nos som ab poch poder; e sabran que nos som desconfits; e la partida de Carles vendra nos dessus, e poran nos fer gran dan. Mas partixcam nos tots quatre, vos e lo fill del duch d'Estalrich e yo e mon fill, de aquesta companya privadament, e yrem nos en les encontrades de Taracina qui es riba mar, e
