Pere vedavals ho axi com podia, els ne castigava, dels pochs tro als majors, quant ne podia algu pendre. Si que, per aquella raho, pres En Guillem Ramon d'Odena, qui era de gran linatge, el feu negar en la mar. E lo rey son pare veya que aquest era tant enfortit que no duptava neguna res, ans volia mantenir justicia e dretura, axi dels grans com dels pochs, ne que no volia blandir los cavallers nels barons, axi com ell havia fet, tolch li tot lo poder que poch, e feyal viure pobrament, e tench lo molt en gran vincle. Mas ell, axi com a bon fill e savi e de gran seny, prenia ho en pau e en bona volentat ço quel rey son pare feya ne li deya, que hanch null temps no li fon desobedient ne li contrasta res de sa volentat.
Quant l'infant En Pere assetja hun castell de'n Ferran Sanches son germa bort.
uant En Ferran Sanches e En Eximen d'Urea se foren partits de Carles e foren tornats en llur terra, En Ferrand Sanches parla ab tots los cavallers de Catalunya e de Arago, e dix los com l'infant En Pere los volia tolre e deseretar llurs costumes e de llurs tranquees; e quant que fos rey, no hagues poder en la terra que, axi com ara eren franchs, quels metria en grand servitut; e que si ara, mentre que no tenia poder, no s'en ajudaven, tot lur fet era perdut. Sobre aço empreseren se ab lo rey e ab l'infant En Pere, tant tro que fossen a fi venguts de llur enteniment.
En aquella saho l'infant En Pere havia feta una poblacio al entrant del comtat de Ampuries novellament aqui, qui ha nom Figueres. El comte de Ampuries, qui havia nom N'Uguet, vench hi ab tota sa ost, e pres la, e enderoca la, e aporta s'en les portes e la fusta a Castello. E En Ramon de Cardona, el comte de Pallars, e En Ferran Sanches meteren mans a guerrejar ab lo rey e ab lo infant, En Pere. E adonchs lo rey conech e sabe ço que En Ferran Sanches ab los altres barons
