terra tengueren per bo aquest consell. E lo comte trames a Girona sos missatgers e sos parladors per fer posa ab ell; mas l'infant En Pere non volch d'altrament fer, sino que li fes dret, o ques metes en son poder a tota sa volentat. Sobre aço lo comte hac consell ab los promens e ab los cavallers e ab los homens de les viles e dels castells; e digueren li ques metes en son poder; que mes valia que fes sa volentat; que si guerrejava ab ell, perdria tota sa terra, e sil podia pendre, farial morir a mala mort.
Quant lo comte de Ampuries hac oyt lo consell de les sues gents, e veu que li covenia metres en poder del infant, hac molt gran paor de morir, per ço com li era molt culpable; e feu son testament, e ordena totes sues coses, e pres comiat, e cavalca ab sos cavallers, e vench s'en a Girona al palau hon l'infant En Pere era: e descavalcha, e munta sus, e vench devant l'infant. Agenollas a genolons e posas a sos peus clamant merce; e dix li ques metia en son poder, per fer d'ell ço ques volgues. E l'infant feu lo llevar de aqui, e manal molt be guardar.
Com l'infant En Pere perdona al comte d'Ampuries d'avant los barons e tot lo poble.
sdevench se que, en aquella saho, era guerra entre En Guillem de Castellnou qui era anat ab l'infant En Pere en França, e en Arnau de Cortsavi, e En Guillem de Canet, e En Ponç Saguardia, e En Guillem de Pinos, e En Ramon Roger de Pallars. Tots aquells guerrejaven ab En Guillem de Castellnou, e li havien cremada e guastada sa terra, mentre que En Guillem de Castellnou era en França ab l'infant En Pere; et puix anaren li assetjar hun castell qui havia nom Munt Baulo, qui es d'En Guillem de Castellnou. Eren cent cinquanta cavallers e quatre milia homens a peu. Si qu'En Guillem de Castellnou ne feu mostra al infant En Pere: eren com aytals cavallers li havien sa terra correguda, e que no s'en eren
