Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/144

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Quant agueren fetes les lletres, livraren les a hun petit troter que les degues metre en la vila. El troter vench en la ost del rey, e fo conegut e amenat devant lo rey. E lo rey pres la carta que aportava; e veu que en aquella se contenia e deya: com aquells cavallers devien entrar en la vila; e aquells de la vila los devien fer dos farons; els cavallers ab tota llur companya foren exits de Agramunt e foren s'en venguts á la torre de Almenara. De tot aquest ardit nengu dels cavallers non sabia res, sino los quatre capdals que ab ells eren. Quant lo rey hac enteses aquestes lletres, feu fer en la ost, alt en la sgleya hon ell stava, dos farons, e puix feu los gitar d'avall. E nos pensava lo rey que aquella nit deguessen entrar, mas la altra que vania apres, segons que en la lletra se contenia. Els cavallers que eren en Almenara veren aquella nit los farons; e no volgueren sperar l'altra nit, axi com era empres, e exiren se de Almenara; e cavalcaren tant que a la mitja nit foren prop de la ost; e aqui speraren se, e trameteren troters per spiar si de aquella part hi havia aguayts, ni null hom quels sentir entrar. E pres de la vila havia huna aygua molt gran avall, mas be la podien passar a cavall; e convenials a passar per mig de la aygua, car no y podien entrar per lo pont. Ab tant los troters tornaren a ells, e digueren los que pensassen de anar, no y havia null hom quils sentis, quels cavallers armats quils guaytaven eran passats avan e anaven en torn de la ost. Quant los cavallers hagueren aço oyt, cavalcaren a anant per mig del fil de la aygua, tro que foren al pont. E les guaytes del pont qui eren de la vila, cuydaren se que fossen cavallers del rey e que les gents de la ost volgueren combatre la vila; e cridaren a altes veus als cavallers de la vila:  «Armes, cavallers! que cells de la ost nos venen combatre e volen passar l'aygua ab los cavalls armats!». E quant los cavallers e cells de la vila hagueren aço entes, prengueren llurs armes e corregueren armats als cavallers e als servents que eren venguts tro al pont. E cells començaren a cridar:  «Foix e Cardona!». E travesaren l'aygua per passar en la vila. E cells de la ost hagueren los sentits, e tiraren los ab pedres e ab ballestes; mas nols pogueren fer negun dan; ans passaren l'aygua, qui era molt gran, mal grat d'ells. E hun cavaller qui havia nom En Guardiola, entra primer de tots; e crida hon era lo comte de Pallars? E lo