Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/150

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mort, e ell que defenes ells, e quels am de tot son cor fortment; car la millor cosa quel rey pot haver, son lleals gents quel amen de cor e de volentat sens null partiment; que d'altrament no pot fer negun bon fet de sos enemichs.
 Per que, tot rey e tot senyor de terra se deu guardar que no vulla a sos barons tolre terra ne castell ne franqueses, ne re que hajen hagut ne possehit de llurs antessessors, si per sentencia general donchs no ho feyen que fos condampnat per algun malefici. Encara, donada sentencia, si donch lo malefici no era tan gran, si li deu haver merce tro a la terça vegada levada tracio del senyor; e deu los esser larch e abandonat de donar, majorment aquells qui han mester; e que sia a tots de bell semblant; e haja tals oficials a be fer, que no facen desmesura ne tort a ses gents, per tal que les gents no sien irades vers llur senyor. E aço deu esser molt esquivat, car molts reys no son stats deseretats e exellats de llur regne, sino per ço com eren desamats e venguts en ira de llurs gents, per los grans mals quels balles los feyen. Que Deus no ha posats los reys nels princeps sobrels pobles ne sobre les gents, que les deguen destroir ne menar a mal; ans los ha posats axi com lo pastor sobre les ovelles que les deu guardar que no entren en blat de llur vecy ne d'altre, ne ixquen de bona carrera; atresi lo rey deu guardar e deffendre son poble que null hom no li faça mal ni tort, e quels tingua en dret e en justicia; en tal guisa que tota hora quel veuran ne'n oyran parlar, sien scalfats de la lur amor, tot axi com les ovelles conexen la veu de llur bon pastor.

CAPITOL LXXVII

Dels missatgers qu'hun Serray qui stava en Constantina pres Alcoll trames al rey En Pere de Arago.



Q

uant lo rey En Jaume, pare del noble infant En Pere, fo passat desta vida, lo noble infant En Pere hac conquest lo regne de Valencia e fo vengut a fi dels barons de Catalunya, axi com ja havets oyt en aquest llibre, e ell se fo llevat