puigs; e muntaren als puigs, es vallegaren, per ço com la multitut dels Serrayns eren tants quels combatien sens nombre.
Ara lexarem a parlar del rey En Pere d'Arago e de sa ost qui son albergats en Alcoll, e parlarem del fet de Cecilia.
Com les gents del regne de Cecilia occiren tots los Francesos qui staven en Cecilia per Carles, e fon a 14 de maig, 1282.
iu lo comte que, quant lo rey d'Arago hac ajustades ses osts al port de Tortosa per anar a Alcoll e a Constantina, mas de aço null hom non podia esser son privat del rey, ne de aquell fet hon devia anar ne hon no, ans era molt secret, que null hom non sabe res, mas sols lo rey, esdevench se que, en aquella ciutat maestra de Palerm, qui es la maestra ciutat del regne de Cecilia, al terç jorn que Pasqua era passada, les gents de la ciutat anaren fora de la ciutat a huna sgleya hon havia grand perdo. E entre les altres gents anaven hi dones gentils ab llurs marits e ab llurs frares e ab llurs amichs; e anaven solaçant. Sobre aço encontraren huna companya de ribauts francesos qui eren de la cort de Carles e staven en Palerm per ell. Aquests malvats ribauts van se acostar a les dones, e metien les llurs mans en les mamelles de les dones. E los marits de les dones e els altres qui ab ells eren dixeren los: «Bells senyors, tenits vostra via e no façats vilania a les dones». E ells resposeren com a ribauts: «De longanya encora parlets vos?». Si alça la palma e ana li donar hun gran colp per les spatles. E com los altres companyons veren que tan legeament los envilanien ells e les dones qui ab ells eren, lexaren se anar, ab los bordons que aportaven, als Francesos, e cridaren: «A mort als Francesos!». E axi la gent de Palerm occiren tots los Francesos qui son cruel gent els tenien molt vilment sots llurs peus.
Quant los ciutadans de Palerm e los gentils homens hagueren oit aço, tengueren lur consell, e digueren que mester
