Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/171

li:  «Senyor rey, pregam te, axi com a noble senyor, que nos respones a nostre fet. -Barons, dix lo rey, yo he hagut mon consell que, pus als homens del regne de Cecilia plau quem reten la terra, e volen que yo sia rey de Cecilia, que y passare e quels defendre a mon poder a tots homens; encara quels tendre a les bones costumes del rey Guillem. -Donchs, senyor, dixeren los missatgers, pregam te que pens de ordenar ton fet e de passar en Cecilia al pus tost que puxes; e no hagues cura de aquests Serrayns, que nos te bastarem d'aur e d'argent, e de tot ço que mester hages».
 Lo rey, que viu quels Serrayns lo menaven per paraules, feu recollir sos cavallers e tot son arnes, si que en tres jorns ho feu tot recollir. Quant vench que la nit fon venguda, al terç jorn, lo rey feu recollir los cavalls els cavallers qui estaven en guarda al vall e tots los servents, e cercha si hi romania null hom, malalt ne sa. E quant veu que no y havia res romas, recollils en huna galera. E quant lo rey fo recollit, los mariners exiren en terra e meseren foch a la vila be en cent llochs. E quant lo foch se tench a tota la vila, els Serrayns conegueren que la ost s'en era anada, mantinent vengueren a mar, e no y trobaren nengu, que tuyt se foren recollits. E mantinent pensaven se quel rey s'en anava en Cecilia. Quant vench a la mija nuyt, les naus e les tarides e tots los navilis feren vela, e hagueren llur vent, que al jorn foren arribats al port de Trapena que es en Cecilia. E quant les gents de Trapena e del munt de Sent-Jolian e de Marsara e de tota la encontrada veren tant gran navili venir, vingueren tuyt a la mar; e saberen ja que era lo rey de Arago qui venia en Cecilia, e aparellaren se al mils que pogueren per ell acollir. E aribaren a gran honor. E sempre tots los richs-homens e els cavallers de la terra en barques entraren en la nau hon lo rey era. E quant foren en la nau, agenollaren se devant sos peus, e besaren li la ma, e saludaren lo molt altament, e digueren li que devallas en la sua terra. E sempre lo rey munta en huna galera e devalla en terra. E quant lo rey fo en terra, hac li hom aparellats cavalls, e munta a cavall, e tota la gent de la terra, anava li devant a peu. E els cavallers e els barons de la terra menaven lo per les regnes; e portava li hom hun pali d'aur sobrel cap en quatre llances. E les dones e les donzelles e tota