missatgers seus, veus carta de crehença que us tramet. -En bon hora, dix Carles, digats ço quel rey d'Arago vos mana dir. -Senyor, dix En Pere de Queralt, tenits aquesta carta que nostre senyor lo rey d'Arago vos tramet».
Carles pres la, e no la guarda aquella hora; mas que la posa sobre son llit hon seya.
«Senyor Carles, dix En Pere de Queralt, nostre senyor lo rey d'Arago vos diu e us mana: que li dellivrats la terra de Cecilia que es sua e de sos fills, la qual trop havets tenguda a gran tort. E les gents de Cecilia qui son molt agreviades de la vostra senyoria han request la ajuda del rey d'Arago. Per que lo rey los vol ajudar, axi com aquelle qui son seus e de sa terra».
De ço quel rey Carles dix e feu dir als missatgers del rey En Pere d'Arago.
uant lo rey Carles hac entes ço quels missatgers del rey d'Arago li hagueren dit, stech tot esbalahit huna gran peça, que no parla ne respos res. E ades anava menjant hun bastonet ab les dents, que tenia en la ma, per fellonia. E quant hac molt pensat, respos: «Senyors, la terra de Cecilia no es pas del rey d'Arago ne mia, ans es de la sgleya de Roma. Mas yo vull que vosaltres anets a Mecina, e que digats als homens de Mecina, de part del rey d'Arago, que hajen treves ab mi huyt jorns, tant que hagam parlat ab vosaltres e vos ab nos d'aço hon havem a parlar. -Senyor, dixeren los missatgers, aço farem nos volenters; e no romandra ja per nos si fer ho volen».
Ab tant partiren se devant lo rey e anaren devant la ciutat de Mecina; e cridaren als homens del mur; e los homens del mur demanaren los que demanaven. «Barons, dix En Pere de Queralt, nos som missatgers del rey d'Arago e volriem parlar ab lo vostre capitani, ser Alaymo». Quant aquells ho hagueren entes, anaren ho a dir a ser Alaymo llur capitani; e vench
