Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/178

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


capitani de Mecina; e com Carles los havia trames a dir que s'en anassen, que ell hi trametria sos missatgers.
 Ara lexa a parlar lo llibre del rey d'Arago e de sos missatgers qui foren tornats a ell.

CAPITOL XCIV

Com lo rey Carles e tota sa ost s'en passaren a Regols.



D

iu lo comte que, com los missatgers del rey d'Arago furen partits de la ost, aytantost saberen cells de la ost que Carles s'en era passat a Regols; e mantinent, al mils que hom poch, recolliren se en les tarides e en les galeres, e pensaren de anar a Regols. E quant les gents de Mecina saberen que la ost fugia e desemparaven la terra, commençaren a exir de fora ab llurs armes, e feriren en les tendes de aquells qui eren romasos, e feren los gran dapnatge; si que aquells de la ost se recolliren molt cuytosament. E occiren los be cinc cents cavalls, per ço com no havien ayna de recollir; e meseren foch a llur civada e a llur farina, per tal com no s'en podien aportar. Hi moriren moltes gents al recollir, per ço com les gents de Mecira e de tota la terra los donaven gran batalla.

CAPITOL XCV

Com lo rey En Pere de Arago s'en vench a Mecina.



D

iu lo comte que, aquel jorn quels missatgers del rey d'Arago foren venguts a Randas e hagueren parlat ab lo rey, a hora de vespres sonades, vench un hom molt cuytosament al rey, e saluda lo, e dix li:  «Senyor rey, sapies que Carles e tota sa ost s'en son fogits, e han desempatada la terra. -Ço no pot esser, dix lo rey, que Carles, qui es lo pus valent e