Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/192

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vers aquella part; mas poch hi acaba, que ja era tot perdut. E los almugavars e les gents de les galeres eren ja recollits, sino trenta almugavers que foren sobrats e foren fuyts en les montanyes.
 Quant les galeres foren recollides e allunyades de la terra tro a mig tret de ballesta, ells veren hun almugaver que fo romas en terra, e cinch cavallers francesos venien li de sobres ab llurs cavalls; e ell, defensant se e tornant atras, venia envers la mar, axi com cell qui trobar cuydava les galeres apparellades e muntar sus. E en huna de les galeres havia hun almugaver qui era molt valent hom e era de Taragona, senyor de cinquanta servents; e veu quel almugaver, qui era seu, era en molt gran cuyta, prega l'almirall quel fes posar en terra a socorrer a son companyo. E aytantost pres sa llança e sos dos darts; e la galera acostas a terra; e ell devalla tot sol. Abans que ell fos en terra del tot, viu que hagueren mort son companyo. E ells quil veren venir, vengueren vers ell ab llurs cavalls. E al primer qui vench, lexa li anar huna escona, e dona li tal colp per mig los pits, quel esberech e tots los guarniments li passa; si que tot lo ferre li mes al cos; e sempre caech mort en terra del cavall. E puix pres hun salt a travers, e encontra hun altre de aquells cinch cavallers, e a travers per mig les falques, va ferir de la llança lo cavall, si que de l'altra part caech mort; el cavaller caech sots lo cavall, si que nos podia llevar. Quant los tres cavallers qui romas eren viren aço, foren molt spaventats e yrats; e lexaren se anar a ell. E, al primer que li vench, lexa li anar la scona que li era romansa; e dona li tal colp sobrel bacinet que aportava al cap, quel ferre li mes dins lo cervell, si quel cavaller caech mort a terra. E puix partis dels dos cavallers e ana s'en al cavallers qui jaya sots son cavall, que nos podia llevar, e dona li hun colp de la llança per la ventalla, per mig lo coll, si que li trenca les venes, e mantinent mori. E puix, ab la llança apunyada, pres hun salt a travers vers la mar; els dos cavallers volgueren se metre entre ell e la mar; e no hac altre consell; e pres huna pedra qui jaya al sol, e trames la al cavaller qui pus a pres li era, e dona li tal colp sobre les dens que les bares d'avall li trenca; si que lo cavaller tot esbalayt gira lo cap a son cavall e fogi. E lo servent ana vers l'altre cavaller, el cavaller nos poch