Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/196

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

paraules En Pere Arnau de Botonat l'ana abraçar per mig dels flanchs e trach lo de la sella tot armat, e posal se al coll del cavall e traech lo de la plaça, per tal que nol occisen, e aporta lo de fora en la ost e llivral a sos scuders que lil guardassen. E puix baregaren tota la vila, e trobaren aur e argent e moneda tanta que null hom no pot saberlo nombre dels florins d'aur e dobles e carlins e tornesos d'argent, e molta bella vexella d'argent, e molt bell arnes de seda, e richs guarniments, e cavalls, muls e rocins.

CAPITOL CIII

Com hun almogaver, que prengueren les gents del princep de la Morea, se combate ab hun cavailler frances el vence, e com madona la reyna, muller del rey En Pere d'Arago s'en vench en Cecilia.



A

b tant lo jorn fon vengut, e tornaren s'en a Calanas. E quant lo princep, qui era al pla de Sent Marti, a dos llegues de Samenara, sabe les novelles, que tots los de Samenara eren morts e presos, fo molt yrat; e correch ab tota sa gent a Samenara; e troba tota la vila cremada e mal mesa, e los cavallers morts per les carreres; e veu que altre consell no podia pendre ne donar, e torna s'en molt irat e pla de mal talent; e no fo maravella. E cuydas quel rey d'Arago lo venria assetiar en la sua ost; e llevas de aquell lloch hon era; e passa huna gran aygua; e prop de la aygua ell se atenda, e feu vallegar tota la ost en torn. Mas no romania per aço quels almugavers no anassen a la ost, e ferien en la ost de nit e a matinades, els aucien cavallers e homens a peu, e s'en portaven de llur arnes assats de les tendes, que no s'en podien a res pendre; ans, pus nit era, no gosaven traer lo peu de la ost, que semblant los era que les pedres fossen homens.

 E hun jorn s'esdevench, que huna companya dels almugavers s'encontraren ab huna companya de cavallers francesos e de homens a peu; els almugavers eren pochs e fogiren a la muntanya, si quels Francesos ne retegueren hu qui nols poch scapar. E per maravelles nol volgueren occiure, mas amenaren