Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/202

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


e vench al ostal hon era lo procurador del rey d'Arago; e, parla ab ell, e dix li tot ço quel rey li havia dit que digues al senescal de Bordeu. E aytantost cavalca e ana s'en devant lo senescal, e dix li: que hun missatger del rey d'Arago havia deffora la ciutat, qui era hu dels pus honrats homens quel rey d'Arago hagues; e no volia entrar en la ciutat tro que ab ell hagues parlat, per quel pregava que anas a ell, e que no amenas ab si gran companya. E lo senescal respos, que u faria molt volenters. E ab tant munta a cavall, e cavalca ab quatre companyons, cavallers françesos, e En Gilabert de Cruylles, qui amena ab ell hun notari de la ciutat. E quant foren deffora, lla hon lo rey e el mercader eren a cavall, lo senescal demana a'n Gilabert de Cruylles qual era lo missatger de aquells dos.  «Senyor, ço dix En Gilabert, aquell qui te la scona en la ma».
 Ab tant lo senescal s'en ana a ell acostar, e saluda lo; e ell dix li que be fos vengut, e a cavall tiral luny dels altres e dix li:  «Senyor senescal, lo rey d'Arago m'ha trames aci a vos; e ja, sil porets assegurar en la ciutat de Bordeu, que ell es apparellat ab los cent cavallers per fer la batalla ab lo rey Carles, e que no falliria al jorn ni a la batalla. -Senyor, dix lo senescal, tot aço havia yo entes per son procurador qui aci es; e yo, dix al procurador: que tramis cartes al rey, que per nenguna res del mon no hic vengues, quel rey de França es aci, e el rey Carles ab huyt milia homens a cavall; e el rey d'Anglaterra mon senyor ha feta dellivrar tota la terra de Bordeu al rey de França e al rey Carles, a tota llur volentat a fer; per que yo nol poria assegurar, ans yo stech cascun jorn a llur merce. E sapiats que, si hi ve, que ells faran tot llur poder quel puxen traure a mort o a preso. Per que yo li consell que, per nenguna raho de aquest mon, no y vingua: quel rey de França nel rey Carles no y son venguts per fer batalla, mas per ell a trahir a mort. -Digats me, dix lo rey, lo camp hon deu esser la batalla, es fet? -Senyor, dix lo senescal, hoc; mas lo rey Carles l'ha fet fer a la sua volentat, llonch e stret; e es la, hun cap del cami, prop del mur del ostal del rey Carles; e ha y feta fer porta per hon pot hom entrar de son ostal al camp, per quem sembla alta trayso. -Prech vos, ço dix lo rey, quel me mostres, en guisa que no entrem dins la ciutat».