Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/208

al cap, e huna schona muntera en la ma. E lo seu scuder cavalca en hun roci corredor, e huna llança en la ma. E axi exiren de aquella vileta, e tornaren s'en de aquella part hon eren venguts be miga llegua, e puix dressaren vers Castella per huna serra amunt. E quant foren en la serra sus alt, lo rey veu part de la vileta al pla En Johan Nunyez ab sos cavallers; e hagueren fet moltes partides, que cuydaven atrobar lo rey, axi com ell los ho havia fet assaber per lo scuder, e quel tinguessen al mig d'ells que a nenguna part nols pogues scapar. Mas lo rey s'en sabe molt be guardar.
Quant lo rey e l'escuder foren sus alt en la serra vers la muntanya, cavalcaren tant al travers vers Castella ques foren lunyats de aquell lloch hon era Joan Nunyez, qui era be huna llegua. E puix dreçaren vers lo cami hon devien anar, dret a Taraçona. E puix la companya del rey d'Arago fo venguda a Taraçona; e digueren com havien lexat lo rey tot sol e que En Johan Nunyez lo aguaytava al cami. Si que N'Anfos, fill del rey, com oy aço, munta a cavall, e tots sos cavallers; e preseren llurs armes, e la gent a peu atressi; e corregueren vers aquella part hon los fo semblant quel rey degues venir. E quant hagueren cavalcat dos llegues e foren al peu de la montanya, ells guardaren a avant, e veren venir lo rey qui devallava per la costa avall de la montanya ab l'escuder; e fo son cavall molt suat e llas, e el rey hujat e colort del sol qui l'hac tochat; e encontras ab ells. E N'Amfos besa li la ma, e tots los altres; e hagueren gran goig com lo hagueren atrobats e san e saul. E hac n'i molts que nos pogueren tenir de plorar quant saberen l'afany e el treball quel rey havia sofert, e majorment com axil veren venir tot sol, cavalcant en son cavall, ab les armes al dos, e fo tot suat e colorat del sol e de la calor que feya molt gran. E aqui lo rey desarmas e vestis hunes vestidures de samit molt riques; e munta en hun palafre, e cavalca ab N'Amfos e ab l'altra gent; e vench s'en a Tarasçona. E puix els barons els cavallers de Catalunya e d'Arago, richs homens, qui anaven a la ciutat de Bordeus per manament del rey, atrobaren lo rey a Taraçona qui fo vengut de Bordeu; de la qual cosa foren molt alegres e pagats. El rey hac gran goig d'ells e acolli los molt gint, axi com bon senyor deu acollir a bons vasalls.