scut, devalla de la torre, al mils que pogue, per les escales quels Francesos hi havien posades. E quant fo devallat, volgueren lo pendre; e no hac altre ab ques deffensas, mas ques deffensa al lo guant d'acer e del asberch; e si dona hun gran colp a hu per mig la faç, que a terra lo mes quaix mig mort. Ab tant lo capitani de la ost, qui hac vist que aquest era de tan gran cor e de tan gran alt affer, e que havia tant de ardiment, e que seria gran peccat si tan valent hom moria, feu manament que null hom nol tocas ne li fes mal, e dix li ques retes a ell e que no hagues paor de mort. El cavaller qui veu que altre no podia fer, ne no havia neguna res ab ques defensas, per que volenters volria morir ab ells combatent, retes al capitani de la ost; el Capitani feu lo pendre, e mantinent feu lo metre en grans cadenes.
Com lo rey En Pere d'Arago apparella sos missatgers per enviar al rey de França.
n aquesta saho, lo rey En Pere d'Arago e de Cecilia era en Arago a Taraçona, e sabia be que la ost dels Francesos e dels Navarresos se apparellaven per entrar en Arago; mas lo rey non feya null semblant, sino que feu manament a son fill N'Amfos e a totes les gents de Arago: que estiguessen apparellats ab llurs armes, e, sempre que ell los trameses missatge, fossen lla hon ell fos; mas no fos null hom que als Francesos contrastas de entrar en Arago. Mas les gents de Arago qui eren en aquelles parts assats prop dels Francesos, eren tant corenyosos de fer mal als Francesos, que no volgueren tenre lo manament del rey, ans los corregueren tro a les tendes, si quels auciren cavallers e d'altres gents, e no pogueren durar; ans llevaren llurs tendes e s'en tornaren vers Navarra. E llavors lo rey sabe que els Francesos s'en tornaven, fo molt yrat com pus avant no eren entrats, per tal que nols fos tan laugera cosa de exir. E mantinent cavalca ab huna companya de cavallers e homens de peu qui ab ell eren a Tarasçona;
