Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/259

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ells: que vos havets mort e estanit llur senyor, ço es assaber lo rey En Jaume de Mallorques qu'es vostre frare». Quant lo rey d'Arago hac aço oyt e entes, feu carregar les adzembles de la sua roba e de aquella que atroba en lo castell, e puix dix a les guaytes qui axi lo haviren despertat la nit: que no s'eren moguts menys de raho, car huna ayguera havia feta obrir lo rey de Mallorques, per hon s'en era exit de sa cambra e fuyt del castell, e que alli feyen los colps que ells havien sentits. E quant tuyt hagueren aço oyt, maravellaren s'en molt, e pensaren de carregar la roba a les adzembles. El rey d'altra part trames missatgers als cavallers qui albergaven en la vila: ques armassen tost e yvas e que pujassen ab llurs armes e ab llur roba vers lo castell. E tuyt feren ho axi com lo rey ho hac manat. E a penes se foren los cavallers guarnits, que tots los homens de la vila muntaren vers lo castell ab llurs armes, be tres milia o pus. El rey d'Arago quels veu venir, exi fora la porta del castell en hun cavall, cavalcant ab huna maça al puny; e volia parlar ab les gents qui venien; mas no podia esser oyt, tan grans crits movien, dient al rey a huna veu:  «Que vos nos havets mort nostre senyor lo rey de Mallorques!».
 El rey a grans penes feu los callar, e escoltaren lo. E ell dix los axi:  «Malvada gent, per que cridats ne us movets contra mi sens raho: que yo no se que us deits. Com vos pensats que haga mort mon frare, vostre senyor? que no u faria per res de aquest mon. Mas yo us dire com m'en pres. A nit que passada es, me atorga que faria ma volentat, quem ajudaria de tot e ab tot son poder. E que aço sia ver, mostrar vos hi e per cartes quem foren fetes pobliques».
 Ab tant lo rey appella lo seu escriva, per nom Pere de Sent Climent, e feu legir les cartes qui eren estades fetes entrel rey d'Arago e son frare lo rey de Mallorques e les convinences que havien empreses ab duy. Quant l'escriva hac leses les cartes, dix el rey d'Arago a aquella gent:  «Barons, havets entes, ne encara crehets ço que yo us dich si es ver? -Och, senyor, dixeren tots; mas quens havets fet nostre senyor lo rey de Mallorques? -Yo us ho dire, ço dix lo rey. Esta nit qui es passada, s'en exi, e asogas per huna corda, e s'en es anat per huna finestra qui era en la cambra. E dich vos en veritat: que no se que s'es fet, levat us d'aytant que se per cert, qu'en aço ha fet