Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/268

mes de hun tret de ballesta. E foren hi molts nafrats e morts de aquells qui venien primers; e no hagueren tantes noves com solien haver.
 El rey de França qui viu aço, cuydas quel rey de Mallorques los hagues escarnits; e apella lo comte de Foix, e demana li de qui era aquell castell. E el comte de Foix respos que del rey de Mallorques.  «E donchs! ço dix lo rey de França no es axi com nos trames a dir lo rey de Mallorques; car dix que seria ab nos; e ara, a mon semblant, es nos contrari. -Senyor, ço dix lo comte de Foix, no es gens; mas devets saber que tots los homens de Rosello amen mes En Pere de Arago que lo rey de Mallorques, el volrien mes a senyor. E tot ço que han fet ne faran d'aqui avant contra nos, faran oltra la volentat del rey de Mallorques qui es llur senyor, e per la amor que han a'n Pere d'Arago. -E donchs! ço dix lo rey de França, ells son traydors. Via vers ells! E prenam lo castell per grat o per força».
 Ab tant acostaren se al mur, homens a cavall e a peu; e prengueren aquell lloch per força, per ço com era lloch pla e no era murat ne vallegat, ne y havia gens de mur de fora. Mas aquells de llains havien fet tot llur poder e efforç, es defenien per salvar llur fe al rey d'Arago; mas be cregats que, abans que aquell lloch haguessen pres, hi hagueren a donar be tres batalles, en les quals moriren molts dels Francesos, e molts que n'i hac nafrats. E quant hagueren pres aquell lloch occiren los homens e les fembres e els infants que y atrobaren. E puix atendaren se deffora, e estigueren aqui aquella nit; e mogueren la major alegria que si haguessen presa la major ciutat de Arago ne de Catalunya. E lendema mati lo rey de França ordena ses osts en escales.
 E posa en la primera escala la ost dels ribauts qui eren be xixanta milia; e no aportaven negunes armes, sino sengles bastons en les mans, e mal vestits sens altre guarniment. El rey de França donava a cascu de aquells ribauts tots dies hun tornes d'argent negre de sou, e tot ço que poguessen guanyar, de portar palle e erba e semblants coses. E aquests foren en la primera escala, ab mil cavalls armats quels mes hom en reguarda.
 E en la segona escala lo senescal de Tolosa, el senescal de