graesch vos ho molt, sol que ho façats axi com havets dit sus ades».
E mantinent partis de aqui lo rey de Mallorques, e amena ab se xixanta cavallers de Picardia e docents servents de Tolosa que li llivra lo rey de França; e vench s'en al castell de La Rocha, e mes hi quaranta cavallers e cent cinquanta servents en establiment, e prou vianda quels lexa, e trames los vint cavallers e cinquanta servents que romanien al castell de la Clausa, e mana a cascuns que guardassen be aquests dos castells al rey de França e a ell. E quant aço fo fet, torna s'en lo rey de Mallorques al rey de França e al cardenal, e comtals ço que havia fet, e ells foren ne pagats be. E puix lo rey de França trames tro a mil cavallers e ab companya de servents e ballesters e lancers; e dix los que anassen a la vila de Perpinya, per assajar sils dexarien entrar dins ne si hom los ho defendria, e per albirar atresi si el lloch aquell se podia pendre per força menys de ginys, com batre a scut e llança.
Quant lo rey de França hac aço dit e manat, vengueren s'en aquells cavallers e aquells servents, que hom los llivras la vila de Perpinya. E aquells dins no feren semblant quels vehessen, mes que stigueren tots suaus, e aquests aparellats ab llurs armes. Els cavallers del rey de França que no veren neguns per los murs ne per les torres ne en la vila qui res los dixes, cuydaren se que tots aquells de la vila se fossen fuyts, o que stiguessen desarmats, per demanar quel rey de França los prengues a merci. E axi aquells cavallers acostaren se regeu al mur e a les portes. E quant foren ben prop, aquells de llains van deserrar llurs ballestes, e trameseren los pedres, e cantals gitaren per los murs avall, e meseren grans crits e grans veus, que aparech que n'i hagues mes de deu tants que no y havia. E aquells del rey de França qui veren aço, cuydaren se quel rey d'Arago fos lla dins; e no u tengueren a festa, e giraren les testes als cavalls, e tornaren s'en d'espero vers la ost del rey de França. E al tornar passaren per hun monestir de dones monges de la orde de Sestell qui era fora la vila de Perpinya. E van trencar les portes del monestir, e barregaren e robaren la sglesia e totas quantes coses hi hac, que hanch no y lexaren stacha, que tot s'en portaren ab si; e occiren e nafraren gran res de les monges, e jagueren ab aquelles quels
Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/272
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.