Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/276

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


manera, ne tantost, com mester fora; ans del lloch e de la vila hon se pensava hom que deguessen exir deu milia homens de peu, non exien bonament mil. Mas no y podien als ter, per les rahons d'amunt dites. E aquelles elexes no y foren al temps quel rey havia manat que y fossen, jatsia que tuyt hi haguessen fet llur effort. Per que, al rey de Arago cuyda tornar a gran dapnatge, e a tota sa terra, si Deu no li'n valgues e la sua certea, per ço car, lo dia quel rey de França hac ordenat que lendema mati entras en la terra de Catalunya, lo rey d'Arago era llavors en huna sua poblacio qui es en Ampurla, qui ha nom Figueres; e nos cuydava quel rey se fos encara tan prop ajustat a sa terra. E aquel dia ell, sabe per les espies que ell havia en les osts del rey de França, quel rey de França havia fet e ordenat per lendema mati, passas hun coll qui ha nom Panisars per entrar en Catalunya. E lo rey, com aço hac entes, maravella s'en molt, e stech entre si e molt pensivol, no per reguart ne per temor que ell hagues, mas temes que les gents de les sues terres nos donassen espahordiment e esmay, quant sabessen quel rey de França fos passat deça los munts, menys de colps. Per que, lo rey fo en molts pensaments; e no sabe si fes manament per la terra: que tuyt lexassen los llochs plans e que alçassen en los castells o en les forces, o ell se ixques a carrera als Francesos. Empero, quant hac sabut aço e pensat, hague bon cor e enfortit; e pensas que si a fi venia, mas valia que moris estant rey, que si sos enemichs se honrassen d'ell a la llongua en nulla res.
 Ab tant, apella totes ses maynades e sos scuders qui eren aqui ab ell, e ab los homens de aquella vila partis de alli maniment e vench s'en avant vers los murs, en hun lloch que ha nom la Junqueres, qui no es luny media legua del coll de Panisars. E com foren aqui, feu acivadar los cavalls; e entretant feu estendre aquella pocha gent que y havia, per la muntanya e puig feu los manament que fessen moltes fogueres a totes parts. E fo fet axi com ell hac dit e manat; e feren ne en doscents llochs fogueres tan grans que semblaven que totes les osts de Spanya hi fossen, tan grans fochs e llums hi havia. E apres, lo rey d'Arago feu fer huna alimara vers la Junquera, axi com havia empres. E les gents de la terra qui veren aço, estigueren se aquella nit en llurs llochs axi com se staven. Mas