Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/284

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sino quels feyen algunes esdemeses tro al mur; e no y guanyayen res; que tota vegada n'i romanien qui trenta, qui quaranta o pus. E puix, quant vench lo tercer dia, lo rey de França e lo cardenal foren despagats; e ordenaren que lendema los donassen batalla a totes parts, e, si sabien morir, que prenessen la vila per força. E aquells de dins hagueren sabuderia de aço. En Ramon d'Urig comfortals fort e mes los bon cor a tots. Mas los companyons qui eren ab En Ramon d'Urig robaren los alberchs dels homens de la vila; e prenien ço ques volien, e no s'en volien capdellar per aquell En Ramon d'Urig. E els homens de la vila qui u veheren que axi era, cuydaren se que En Ramonet d'Urig hi consentis, e anaren tot lo dia per lo mur, murmurant entre ells, e feyen consells ça e lla ab ells mateixos. E En Ramonet d'Urig qui viu aço, cuydas quels homens haguessen parlat plet ab los Francesos menys d'ell, e quels llivrassen la vila; e ell tench se per perdut, e pensas que los trayt. E quant vench al vespre, sus a la miga nit, ixques de la vila ab sos cavallers qui ab ell eren venguts; mas no cregats que s'en portassen armes ne s'en menassen los cavalls; ans s'en hagueren a exir, e no sabut, per una corda. E se assogaren per lo mur, per aquella part hon era pus baix. E axi anaren s'en, que hanc nols sentiren dins ne de fores, tro que ja foren en lloch saul. E llavors les scoltes dels Francesos los sentiren anar, e conegueren que de la vila eren e que s'en exien, e cridaren grans crits darrere ells. E cells qui eren en la vila, qui sentiren aço, anaren vers aquella part hon solia estar En Ramon d'Urig, e no y trobaren nengu; e tengueren se per perduts, car bes cuydaven que s'en fossen passats als Francesos e que consentissen la tracio contra ells. E puix, quant vench per lo mati, conegueren los Francesos que null hom a cavall no y havia, acostaren se al mur de totes parts molt fortment e dura. E preseren hi gran mal; e hun rich hom de França, molt honrat, hi fo ferit ab hun cayrell de ballesta de dos peus e sempre caech mort fret; si que tants s'i ajustaren per llevar aquell, que aquells de lla dins se cuydaven que fos lo rey de França o son fill. Mas lo poder de fora era tant, e donaren los tantes batalles, que, ans que de aqui partissen, preseren la vila per força, e entraren dins. E aqui lexaren se anar a homens e a fembres e a infants, axi que no y guardaren res; ans