Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/297

nos n'auciriem en mescles e en torneigs; e la terça que romanguerien, pensavem que be los poguerem nos donar batalla. E axi com yo u havia pensat es esdevengut; mas es fet abans que yo no u volguera, quels Francesos son ja entrats de ça e son attendats sobre Peralada».
E quant los cavallers hagueren entes les novelles oides, foren tots trists e despagats, e cuydaren se que tota la terra fos perduda. E paria que u degues, si Deu no ajudas al rey de Arago e a sa gent. Mas lo rey, que viu que tots eren descomfortats, començals de comfortar e de preycar a tots, e feu bella cara e rient, axi com si hagues vencuts tots sos enemichs. E puix hac elegides ses osts, tro a cent cavallers e a huyt cents servents, tots cuberts de ferre ab llurs armes; e dix los ques n'anassen per la serra de la muntanya, per asmar quants eren aquells qui eren passats ne si eren tots, per tal que, si fer se pogues, quel rey d'Arago se metes ab ses osts al mig lloch entre los huns e els altres, axi com aquests que passats eren no poguessen haver gens de vianda. E quant lo rey de Arago hac fet aquest manament, anaren s'en los cavallers els servents, als quals hac manat que passasen per la serra de la muntanya; e vengueren tro en vista dels Francesos qui eren passats; e veren que debades se treballaren, tants eren los Francesos e havien tan be establit lo pas. E axi tornaren s'en al rey d'Arago al coll de Panisars. E el rey havia llavors gran sospita quel comte de Ampuries hagues consentit aquest fet, per ço com aquest comte era llavors a Castello.
El rey aquella nit trames missatge a totes les osts de Leyda e de Barcelona e de Girona e de Cervera e de Monblanch e de Tarega e de Vila-Franca e de Manresa, e de tots los altres logars de Catalunya: que venguessen quatre promens de cascuna ost parlar ab ell lendema gran mati. E tantost les noves anaren per tota la ost: quel rey havia feta pau ab los Francesos. E lendema mati, que era dia de diumenge, de cascuna ost foren venguts quatre promens devant lo rey, axi com ell havia trames a dir.
El rey dix los de ses paraules, e parlals per exemples e per proverbis de moltes rahons; e puix dix los les paraules semblants que havets oydes d'amunt, que havia dites als cavallers; ço es assaber: quels Francesos eren passats. E tuyt estigueren