Francesos son passats deça, segons que ja havets entes; e volria saber de tot en tot de vostre coratge e de vostra voluntat, en quin enteniment sots de aquest feyt, ne si yo ni mes gents nos porem fiar en vos ne en los vostres? que yo he be fe en vos, que siats ara e tots temps aytal com devets esser. E si als hi fets, ço que Deu no vulla, no paria vostre. E ja no us faça null reguart nulla res. Que si vos perdets per aventura al començament gran res de vostra terra, e la us tolen los Francesos, no la perdrets per tots temps; car, si a Deu plau, nos la cobrarem en breu, e yo pore us ne donar tanta, e aytant bona, e ab aytanta renda e d'altres logars, tro que la vostra hagats cobrada».
E quant lo rey d'Arago En Pere hac dites aquestes paraules al comte de Ampuries, levas lo comte, e vengueren li tots los ulls en aygua; e quaix plorant de pietat que havia del rey d'Arago, e de les paraules que dites li havia, respos li axi:
«Senyor, les paraules que vos haveu dites a mi, yo les he be enteses; e creu que vos les haveu dites al bon enteniment; e yo prench les ho en tan bo o en millor. E no cal retrer la naturalea que yo e mon linatje havem ab la vostra ajuda tots temps: que vos no havets molt ben tocat. Per que en breus paraules yo us responch sus axi: que son molt dolent e despagat com tan gran desastre vos ha esdevegut, com axi son passats los francesos; e vos, senyor, no us cuydets que yo haga en aço consentit; que mes amara haver perduda la testa, e valguera u mes sens falla; ans son e vull esser tots temps de bon cor e de ferm en tota res contra tots homens, si tot quant he hi sabia perdre en hun dia; que mes me val haver fe, que si tot lo mon guanyava. E se, quant vos deyts quem donarets e m'esmenarets en altre logar aytant com yo perda de ça, que tal senyor sots, que tota vegada ne sabrets guardar mi de dapnatge e vos de vergonya.
-Certes, dix lo rey. En comte, molt son pagat de vos e de la resposta que feta me havets. E donarvos ho he a conexer, si a Deu plaura, com n'haga loch e ayria. Mas deman vos, si sabets dels vostres homens de Castello e de l'altra terra d'Ampurla, en quina volentat son ne en quin cor vers vos?
-Si Deus me ajut, dix lo comte, dich vos, senyor, que en mal molts n'i ha; e he reguart d'ells que no fasen cosa que
