Sobre aço se assech en son siti. E levas lo bisbe de Saragosa e dix:
«Senyor rey, ço que vos havets dir son obres de Deu, e no y deu ni y pot hom millorar. Per que tot hom se deu forçar de persona e de haver que us ajut. E yo us proffir valença de cent cavallers e de dos milia homens a peu a ma messio».
Quant aquest bisbe hac parlat, llevaren se de altres bisbes e abats e d'altres clergues, e proferiren li valença de tot quant ells poguessen bastar. E puix levas hun honrat hom de Arago, e parla, e dix:
«Senyor, ço que vos havets dit es gran profit e gran honor vostra, e hanch en nengun temps no oym res hon pus alegres fossem. Per que yo us dich, per tots los cavallers e per los richs homens de Arago que m'han dat lur poder que us ho digua, que prenats ells e lur haver en ojuda e en valença de fer ço que honor sia de vos e de vostre regne. E pensats de menar lo fet avant, que nos farem ço que vos manarets.
-Barons, dix lo rey, vos altres me havets respost axi com a bons vasalls e leals. Don yo so molt pagat de vos altres. Mas, volria me aconsellasets en qual lloch commençarem de tenir nostre setge».
Dix hun cavaller: «Senyor, lo lloch hon vos haveu pres mes de dan, ço es de la vila de Fraga, hon ha grans gents e bons guerrers. E si nos podem haver aquella villa primerament, havrem despuix tota l'altra encontrada.
-Certes, dix lo rey, aqueix consell tinch yo per bo».
Dixeren tots los altres barons: «E nos per bo! mas manats, senyor, de enantar lo fet abans que ells no sien apercebuts».
Esdevench se que en Arago havia hun cavaller qui era fort mal factor, e robava camins, e feya grans mals als reys. E lo rey perseguil tant tro quel pres, e tolch li tota sa terra, e tench lo gran temps en preso, e puix lexal anar per prechs de honrats homens quil demanaren al rey; mas no li rete res de ço que li havia tolt. E quant lo rey hac hagut son consell per anar a Fraga, aquest cavaller se pensa que aras podia vengar del rey; e pres son cavall e ses armes, e exis de la terra e anassen a Fraga a parlar ab lo rey Serray senyor de la vila:
«Senyor, dix ell al rey serray, yo so vengut a tu axi com a hom quel rey d'Arago ha tolt tot quant havia; e vull esser ton
