Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/321

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


als, nols ne creguera. Per que us dich ço que ja us he dit altra veguada. Per que us prech que d'aqui avant nom parlets de aqueix fet. E pensat vos e el rey de França e tot son poder de donar quantes batalles vos vullats; que yo son aparellat, huy e dema, e tots temps quel cor vos ho digua, de esperar aquelles, e encara de donar batalles a vosaltres com vigares me sia».
 Quant aço hac dit En Ramon Folch, partis lo comte devant ell e torna s'en al rey de França e al cardenal; e dix los la resposta que li havia feyta En Ramon Folch; e ells foren ne molt yrats. E com ho hagueren oit, dix lo cardenal; que ans no vendria deu dies que ells li'n havrien car ves sus al cos, a ells e a tots cells qui ab ell eren.
 Ab tant lo vespre fou vengut, e els Francesos hagueren parades lurs tendes e llurs pavellons sus al pla, riba de l'aygua qui passava devant Girona: e puix soparen e vegueren a llur guisa; e sol nos guardaren de res, car nos pensaven que res los pogues noure En Ramon Folch, segons que d'amunt es dit, havia fet dedins manament que nengu nols ixques defora per avinenteha quen ixques ne hagues. Mas los serrayns ballesters no se volgueren estar per ell; ans, com no s'en pogueren exir per les portes, trencaren celadament huna paret que havien feta fora lo mur, prop la barbacana, e feren hi hun forat sotil; e per aquell forat ixqueren ne tro a xixanta homens de peu, ab llurs ballesters e ab llurs coltells a la cintura. E quant vench al primer son, anaren s'en tots ajustats a les primeres tendes que trobaren. E esdevengueren a huna tenda de hun cavaller de Normandia, que sopava llavors ab companya de cavallers francesos que ell havia convidats aquell vespre. E quant foren a la porta de la tenda, pararen llurs ballestes e entraren dins ab llurs ballestes parades; e occiren hi cinch cavallers, e prengueren vius trenta huyt homens de la companya d'aquell cavaller de Normandia, e ligaren los be. E ans que fossen sentits, tornaren s'en dins la vila per aquell forat que havien fet apres la barbacana. E En Ramon Folch ne negu non sabien res de aquest fet, e maravellaren s'en molt; e fo despagat dels Serrayns com eren gosats exir, menys de sabuda sua, fora la vila. Mas d'altra part, com veu que tan bels n'havia pres, perdonals e hac ne gran goig.