Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/323

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nafraren gran res. E hanch no hagueren poder los Francesos de llevar llur senyor qui jaya mort en terra; ans dues vegades lo havien quaix levat; e soptaven los tant los ballesters qui eren lla dins, que lexar l'hagueren. E quant veren que nol podien levar e que y havien molta companya perduda, e que res no y guanyaven, tornaren s'en, envergonyts de llur senyor que hagueren perdut e d'altra part companya assats, e vengueren al rey de França, ab gran dol que mogueren per llur senyor.
 E el rey de França fo molt trist e despagat, car aquell cavaller era mort qui era hu dels nobles cavallers que ell hagues en sa ost, e son nebot atressi, dels millors cavallers del fet d'armes que fossen en França. E tuyt plangueren lo tot aquell dia, que pus no combateren.
 E En Ramon Folch feu exir servents al vespre deffora, e feu aportar los cossos de aquells cavallers morts sus al peu del mur. E tuyt dixeren li per que u feya, que mes valria que hom los gitas luny del vall fora, per tal que no faessen pudor. E ell dix que non faria res, per tal com los Francesos se aventurarien de llevar aquells cavallers morts, e ans que nols ne havrien llevats, moririen dos tants, com sis feren.
 Quant vench en l'altre jorn, los Francesos, ço es assaber huna companya de cavallers e de servents, volgueren llevar aquells cossos qui jahien al peu del mur, mas non hagueren poder. Ans tota vegada que s'i acostaven ne morien aytant e pus. E quant veren los Francesos que axi era, lexaren los estar hi, qui s'i jaya que s'i jagues. Mas lo rey de França feu parlar pleyt an Ramon Folch: que li donaria hom cincentes llivres torneses, e puix proferiren li'n mil, e que lexas levar aquells dos cavallers, oncle e nebot, que jayen morts al peu del mur be havia tres o quatre dies. E En Ramon Folch respos: que, si hom li donava cent milia llivres, que nols porien haver, nels lexarien levar del camp; car ell dix que havia prou moneda a tota res, mils que ells que eren deffora. Mas trames a dir al rey de França que, per ço car havia oit dir que aquells dos cavallers morts eren estats bons homens e honrats, e per ço, e no gens per guardo que ell volgues n'esperas haver del rey de França ne de nengu, mas, per valor de si mateix e per cortesia, quels levassen si levar los volien.